Cal Capità
			(*)	Referències Fauna Flora
Estadants, anys 30		Anys 70
(*)  Fotografíes del llibre "La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses" de  Mª Dolors Santanach i Llagostera i Perfecte Costa i Privat

Cal Capità és un Mas(1) situat a Sant Joan de les Abadesses, a l'oest del riu Ter, a la banda de Solei Avall. Apareix en el plànol de l'any 1898. El terme tradicionalment es va explotar per l'autoconsum fins els anys 70 i d’ençà llavors serveix per a pastura. Dins del terme hi ha les runes de Cal Dineret. El darrer canvi de domini és de 1992 i l'amo és de Barcelona. Hi ha referències de Cal Capità, des de començament del segle XIX, però la seva construcció data probablement del segle XVIII, forma part del patrimoni rural històric del municipi i del paisatge tradicional del solell del serrat d’avall, comprès entre el torrent de la Ginebrosa i el del Pudor.

El terme d'unes 12 Ha, és allargat, està orientat de Nord a Sud i fa pendent orientada a l'est. La cota més alta és de 925 m, la més baixa de 830 m i la casa està a 860 m. Als costats de la casa encara s'hi conserven els quintans i els recs per a protegir-los dels aiguats. El sòl es de margues i calcàries carregades d’hidrocarburs. Dins del terme hi ha diversos aiguaneixos que aboquen a una riera que va de Nord a Sud i que no s’assequen mai, el cabdal d'aigua a partir de l'alçada de la casa és regular i esdevé un rierol. El clima és suau i el sol de matí desfà les boires i el gel ben aviat.

Al bosc, a les zones obagues, domina el pi roig amb boix i s'hi troben zones tapissades per les molses, a la part més elevada comença a aparèixer el faig i també s’hi pot trobar una bosquina de bedoll; a solell, el pi roig amb boix es barreja amb el roure amb ginebró, amb clarianes cobertes de violes, a més d'un petit alzinar. A la ribera hi ha avellanosa i salze i als frescals hi podem trobar freixes, til·lers, cirerers, pruners i pomeres. A les bardisses domina l’esbarzer, la vidalba, l’aranyoner i l’arç blanc. Entre les plantes medicinals i aromàtiques cal destacar la carlina, l'herba de cop, l'angèlica, el tè de roca, l'espernallac, l'herba prima, l'herba blenera, la farigola, l'orenga, la sajolida i d'altres que s'hi han introduït. A la tardor s’hi poden trobar diferents espècies de bolets comestibles: rovellons, fredolucs, rossinyols, cap de perdiu, llenegues, brumoses i bolets de tinta entre altres, a la primavera la farinera i fins i tot algunes múrgoles. El sobrevolen l'àguila daurada, l'aligot, els corbs i els falciots, no es difícil trobar petjades de senglar i veure el cabirol i la guilla, el toixò, la fagina i el gat salvatge; a més hi ha diferents especies de lluerts, gripaus, rèptils i ratolins. Al bosc els ocells son abundants i se sent cantar al mussol i al cucut, a la casa aniuen la mallerenga, el puput i el rat penat i algun cop s'hi ha vist la papallona graèlsia, al safareig hi crien els espiadimonis que planen per la iera en el bon temps. Al rierol s'hi troba el cranc autòcton.

La masia s'alça sobre la penya i es situa adossada per un costat al terreny, protegida de les ventades. L'edificació original de petites dimensions, estava formada per un sol cos de planta rectangular i teulada a dues aigües. Constava de la planta destinada al bestiar i un pis a habitatge al que s'accedia per una escala exterior. En alguna època se li va afegir un rebost al darrera i un cobert que feia de pallissa al costat. Als anys 60 es va arranjar la coberta i el pis i es va fer arribar l’aigua a un dipòsit prop de la casa. Als anys 80 s’hi va fer arribar la llum en una obra col·lectiva de tot el veïnat. Per aquest temps es van desfer les feixes properes a la casa. Està construïda amb pedra del país sense rejuntar, originalment els murs s'havien omplert amb fang i s'havien arrebossat amb calç i sorra; la coberta és de teula àrab i la fusteria de melis. L'actual propietari ha fet reformes importants consolidant-la i millorant-la, respectant l'estructura i els materials tradicionals. S'ha aïllat dels aiguats i les humitats i s'ha recuperat l'hort familiar. Disposa de l'aigua d'un aiguaneix, llum connectada a la xarxa, calefacció de gasoil, telèfon, televisió i internet, una petita bassa i depuració d'aigües residuals. La distància a la carretera és de 2 Km i a peu la distància al poble és la mateixa. Pel Sud la distància a la masia habitada més propera és de 1,5 Km i al Nord, Est i Oest més de 2 Km. El camí d’accés requereix d’un tot terreny.

En conclusió, Cal Capità és un bon país per gaudir de la natura apartat del món.

Hivern 92-93		Hivern 96-97