Cal Capità
			(*)	Referències Fauna Flora
Estadants, anys 30		Anys 70
(*)  Fotografíes del llibre "La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses" de  Mª Dolors Santanach i Llagostera i Perfecte Costa i Privat

Cal Capità és un Mas(1) situat a Sant Joan de les Abadesses, a l'oest del riu Ter, a la banda de Solei avall. Apareix en el plànol de l'any 1898. El terme tradicionalment es va explotar per l'autoconsum fins els anys 70 i d’ençà llavors serveix per a pastura. Dins del terme hi ha les runes de Cal Dineret. El darrer canvi de domini és de 1992 i l'amo és de Barcelona. Als anys 60 es va arranjar la coberta i el pis i es va fer arribar l’aigua a un dipòsit prop de la casa. Als anys 80 s’hi va fer arribar la llum en una obra col·lectiva de tot el veïnat. Els 90, l'anterior propietari va desfer les feixes properes a la casa i l'actual ha fet reformes importants a la Masia consolidant-la i millorant-la, també ha recuperat l'hort familiar.

El terme d'unes 12 Ha, és allargat, està orientat de Nord a Sud i fa pendent orientada a l'est. La cota més alta és de 925 m, la més baixa de 830 m i la casa està a 860 m. Als costats de la casa encara s'hi conserven els quintans i els recs per a protegir-los dels aiguats. El sòl es de margues i calcàries carregades d’hidrocarburs. Dins del terme hi ha diversos aiguaneixos que aboquen a una riera que va de Nord a Sud i que no s’assequen mai, el cabdal d'aigua a partir de l'alçada de la casa és regular i esdevé un rierol. El clima és suau i el sol de matí desfà les boires i el gel ben aviat.

Al bosc, a les zones obagues, domina el pi roig amb boix i s'hi troven zones tapissades per les molses, a la part més elevada comença a aparèixer el faig i també s’hi pot trobar una bosquina de bedoll; a solei, el pi roig i el roure amb ginebró, amb clarianes cobertes de violes, a més d'un petit alzinar. A la ribera hi ha avellanosa i salze i als frescals hi podem trobar til·lers, cirerers, pruners i freixes. A les bardisses domina l’esbarzer, la vidalba, l’aranyoner i l’arç blanc. Entre les plantes medicinals i aromàtiques cal destacar la carlina, l'herba de cop, l'angèlica, el te de roca, l'ontina, la farigola, l'orenga, la sajolida i d'altres que s'hi han introduït. A la tardor s’hi poden trobar diferents espècies de bolets comestibles: rovellons, fredolucs, rossinyols i cap de perdiu entre altres.

Amb freqüència el sobrevolen àguiles i corbs, no es difícil trobar petjades de senglar i veure a la guilla i els caus del toixó; a més hi ha diferents especies de lluerts, gripaus, rèptils i ratolins. Al bosc els ocells son abundants i se sent cantar al mussol i al cucut, a la casa aniuen la mallerenga i el rat penat i algun cop s'hi ha vist la papallona graèlsia, al safareig hi crien els espiadimonis que planen per la iera en el bon temps. Al rierol s'hi troba el cranc autòcton.

La casa està  protegida de les ventades pel terreny i s'ha aïllat dels aiguats i les humitats. Està construida amb pedra del pais sense rejuntar, originalment els murs s'havien omplert amb fang i s'havien arrebossat amb calç i sorra; la coberta és de teula àrab i la fusteria de melis; la rehabilitació ha estat a càrrec d'en Joan i Isidre Camps d'Ogassa. Disposa de calefacció amb gasoil, telèfono, llum i televisió. La distància a la carretera és de 2 Km i a peu la distància al poble és la mateixa. Pel Sud la distància a la Masia habitada més propera és de 1,5 Km i al Nord, Est i Oest més de 2 Km. El camí d’accés requereig d’un tot terreny, mixte o certa habilitat.

15 de Febrer de 2010

Hivern 92-93		Hivern 96-97