Cal Capità |
Cal Capità és un Mas(1) situat a Sant Joan de les Abadesses,
a l'oest del riu Ter, a la banda de Solei Avall. Apareix en el plànol de l'any
1898. El terme tradicionalment es va explotar per l'autoconsum fins els anys 70
i d’ençà llavors serveix per a pastura. Dins del terme hi ha les runes de Cal
Dineret. El darrer canvi de domini és de 1992 i l'amo és de Barcelona. Hi ha
referències de Cal Capità, des de començament del segle XIX, però la seva
construcció data probablement del segle XVIII, forma part del patrimoni rural
històric del municipi i del paisatge tradicional del solell del serrat d’avall,
comprès entre el torrent de la Ginebrosa i el del Pudor.
El terme d'unes 12 Ha, és allargat, està orientat de Nord a Sud i fa pendent
orientada a l'est. La cota més alta és de 925 m, la més baixa de 830 m i la casa
està a 860 m. Als costats de la casa encara s'hi conserven els quintans i els
recs per a protegir-los dels aiguats. El sòl es de margues i calcàries
carregades d’hidrocarburs. Dins del terme hi ha diversos aiguaneixos que aboquen
a una riera que va de Nord a Sud i que no s’assequen mai, el cabdal d'aigua a
partir de l'alçada de la casa és regular i esdevé un rierol. El clima és suau i
el sol de matí desfà les boires i el gel ben aviat.
Al bosc, a les zones obagues, domina el pi roig amb boix i s'hi troben zones
tapissades per les molses, a la part més elevada comença a aparèixer el faig i
també s’hi pot trobar una bosquina de bedoll; a solell, el pi roig amb boix es
barreja amb el roure amb ginebró, amb clarianes cobertes de violes, a més d'un
petit alzinar. A la ribera hi ha avellanosa i salze i als frescals hi podem
trobar freixes, til·lers, cirerers, pruners i pomeres. A les bardisses domina
l’esbarzer, la vidalba, l’aranyoner i l’arç blanc. Entre les plantes medicinals
i aromàtiques cal destacar la carlina, l'herba de cop, l'angèlica, el tè de
roca, l'espernallac, l'herba prima, l'herba blenera, la farigola, l'orenga, la sajolida i d'altres que s'hi han
introduït. A la tardor s’hi poden trobar diferents espècies de bolets
comestibles: rovellons, fredolucs, rossinyols, cap de perdiu, llenegues,
brumoses i bolets de tinta entre altres, a la primavera la farinera i fins i tot
algunes múrgoles. El
sobrevolen l'àguila daurada, l'aligot, els corbs i els falciots, no es difícil
trobar petjades de senglar i veure el cabirol i la guilla, el toixò, la fagina i el gat
salvatge; a més hi ha diferents especies de lluerts, gripaus, rèptils i
ratolins. Al bosc els ocells son abundants i se sent cantar al mussol i al
cucut, a la casa aniuen la mallerenga, el puput i el rat penat i algun cop s'hi
ha vist la papallona graèlsia, al safareig hi crien els espiadimonis que planen
per la iera en el bon temps. Al rierol s'hi troba el cranc autòcton.
La masia s'alça sobre la penya i es situa adossada per un costat al terreny,
protegida de les ventades. L'edificació original de petites dimensions, estava
formada per un sol cos de planta rectangular i teulada a dues aigües. Constava
de la planta destinada al bestiar i un pis a habitatge al que s'accedia per una
escala exterior. En alguna època se li va afegir un rebost al darrera i un
cobert que feia de pallissa al costat. Als anys 60 es va arranjar la coberta i
el pis i es va fer arribar l’aigua a un dipòsit prop de la casa. Als anys 80
s’hi va fer arribar la llum en una obra col·lectiva de tot el veïnat. Per aquest
temps es van desfer les feixes properes a la casa. Està construïda amb pedra del
país sense rejuntar, originalment els murs s'havien omplert amb fang i s'havien
arrebossat amb calç i sorra; la coberta és de teula àrab i la fusteria de melis.
L'actual propietari ha fet reformes importants consolidant-la i millorant-la,
respectant l'estructura i els materials tradicionals. S'ha aïllat dels aiguats i
les humitats i s'ha recuperat l'hort familiar. Disposa de l'aigua d'un
aiguaneix, llum connectada a la xarxa, calefacció de gasoil, telèfon,
televisió i internet, una petita bassa i depuració d'aigües residuals. La
distància a la carretera és de 2 Km i a peu la distància al poble és la mateixa.
Pel Sud la distància a la masia habitada més propera és de 1,5 Km i al Nord, Est
i Oest més de 2 Km. El camí d’accés requereix d’un tot terreny.
En conclusió, Cal Capità és un
bon país per gaudir de la natura apartat del món.
(1) "Amb el concepte de "Mas", considerem aquella explotació agrícola o ramadera, de tipus familiar, que amb el pas del temps esdevé entitat social, en la que els interessos individuals queden subordinats als de la casa. Es tracta doncs d'una unitat econòmica constituïda per terres de conreu, boscos, pastures, corrals i una casa principal anomenada "Masia". El mot "mansus" per identificar aquesta forma d'explotació i estructuració social, apareix per primera vegada al segle X. Inicialment eren basats en un domini real sobre la seva propietat i explotació, però al llarg dels segles XI, XII i XIII, es produeix un procés de feudalització en el que el domini útil queda separat del domini real, i que pràcticament ha perdurat fins els nostres dies." http://www.portalgironi.cat |
||||||||||||||||||||||||